jueves, 29 de enero de 2009

LA RUTA NO AFLUIXA...

Hola a tots els seguidors.
Les tremendes pujades no afluixen, estem atrapats dins un pou sense fons . Fem una pujada esperant una baixada, pero seguidament hi ha una altra pujada.Hem descobert (o suposem)que la carretera passa per la carena de la muntanya ,evitant aixi les grans inundacions que es formen a la zones baixes pero els molts (fills de puta) no saben el que es un tunel; El mapa ja mostra un desnivell (progressiu) pero no reflexa la realitat...

TREN CAP A CHIANG MAI
Cliqueu damunt l ignasi. el titol que posa a les fotos es nomes de les 5 primeres fotos. el demes es de la ruta aquesta setmana.

Al final ens hem acostumat a circular per l esquerra, al principi era dificil, al mig d un tomb et trovabes un cotxe que et venia per la dreta i no sabies qui era el que anava malament.
El sol ens segueix cada dia, i les temperatures oscilen entre els 37 maxima, i 14 minima a la nit.

a les fotos surt una casa on vam dormir. Resulta que el poble on vam arribar , no hi havia allotjament i preguntant uns ens van oferir casa seva, per 2 euros cadascun.
El menjar , seguim igual : arros , nundles (fideus d arros) i carnota a la brasa.
La ruta de moment es autentica perque estem passant per llocs on no hi ha turisme , pero com sabeu,el que nosaltres fem en 4 dies (els brokils) de turistes ho fan en 4x4 i en mig mati .

Gracies a Anna i Ruben per la informacio de Laos, ho tindrem en conte , us fem la pregunta del millon: hi ha moltes pujades dures al nord de Laos? o hem de seguir el Mekong?

De moment no hem vist masses animals , comparant ho amb Brasil l any passat, suposem que quan arribem a zones mes selvatiques en trobarem...

Lola l ignasi ha rebut els missatjes , no et diu res , ja que no funciona tinet. et saluda cada dia mirant la foto de la bossa davantera.si mires la foto on estem els dos sopant amb els anoracs vermells , veuras que tu estas amb nosaltres al mig...

Saludem als seguidors incondicionals i ens alegrem dels comentaris!

Dema suposem que arribarem a Mae Hon Song, on passarem el cap de setmana veient les tribus dels voltants. Ja comencem a tenir color...al menys jo, ja que l ignasi ja el porta de Mexic es un Tossinot...

Fins Aviat!

4 comentarios:

  1. Tranquils que tots anem enmig de pujades, vosaltres pedalant i nosaltres "en la cuesta de enero", però sort que ja s'acaba.
    Molts records de Cristobal que ahir vaig anar a Madrid a veure'l i tot flueix.
    Un petonàs amb molta empenta que ho necessiteu.
    T'estimo, germanet.

    ResponderEliminar
  2. Ei pedalaires, veig que "viento en popa...y ponte a rueda que viene bajada!!HAhahahaha
    I com es que tot fa pujada??

    Salut i la birra que no falti!!
    Records!!!!!Laia, Anna & Jordi

    ResponderEliminar
  3. dius que encara no heu vist massa animals!!??,doncs jo a les fotos que esteu posant veig sempre dos epecímens, tipics també de terres brasilenyes , cubanes , marroquines,i com no tarragonines

    ResponderEliminar
  4. Ara ara araaaa ja se com va això! Ja que hi esteu ficats, podrieu tornar amb bici fins aquí!!!

    ResponderEliminar